Onda, l'Alcora, Manises, Paterna, Agost, Nules… són diversos els pobles valencians en els quals la ceràmica, la terrisseria o la azulejería és, des d'antic, el producte local més destacat. Ens trobem en una terra rica en matèries primeres necessàries per a aquesta activitat. Això, unit a una particular creativitat pròpia del nostre poble, ha marcat el desenvolupament d'una de les indústries autòctones més recognoscibles: la ceràmica valenciana.

Des de no fa molt, tenim un bell exemple del bon fer de els/as ceramistes valencians/as en els nostres fons. Es tracta d'una sopera de mitjan segle XX, que prové de la recent donació d'Antonio Baile Rodríguez.

El seu original disseny és, sens dubte, el més cridaner d'aquesta peça, i per això decidim col·locar-la en el menjador recreat a les nostres sales, on ja ha reclamat l'atenció de més d'un/a visitant que ens ha comentat el bella que li semblava.

La sopera és un utensili relativament recent en el servei de taula de les famílies, perquè si bé es va començar a usar a la fi del segle XVII, el seu ús estava restringit a les capes més acomodades de la societat. Això explica que els exemplars del segle XVII i XVIII siguin de materials nobles com a plata o porcellana de les grans manufactures europees. En terres valencianes destaquen les soperes de la Real Fàbrica de Porcellana de l'Alcora, algunes amb curioses formes d'animals, que són molt preades pels col·leccionistes avui dia.

Amb la revolució industrial i l'auge de la burgesia, les soperes van viure una nova època d'esplendor, i més tard, amb l'auge de la classe mitjana a partir de meitat del segle XX, es va popularitzar com a element de distinció en les llars. Les innovacions en materials van abaratir els costos de producció, afavorint que aquesta moda s'estengués cada vegada més. A aquest últim moment pertany el nostre exemplar, una peça eminentment decorativa, ja que aquestes soperes a penes tenien ús més enllà de campejar damunt de les taules de menjador o dels aparadors, complint una labor ‘propagandística’ i testimoniar la bonança econòmica de la família propietària.

La nostra sopera es compon per quatre peces diferents: tapa, cullerot, cos i safata. Està elaborada amb pisa esmaltada en blanc i presenta una decoració vegetal en to vermellós, amb una acurada decoració modelada en les vores, les anses i el peu, que complementen a l'original disseny de la tapa, de tendència cònica. En la base de la font trobem el segell del seu autor: “Hernández *Ceramistas de Manises. Made in Spain”.

Autor: José Aniorte, gestor cultural del Museu Escolar.